Destinació Conflent, Mas Llossanes a l'article del Figaro Magazine

Quina bonica reconeixença veure Mas Llossanes citat en aquest reportatge del Figaro Magazine, que rendeix homenatge a la riquesa i a l’autenticitat del Conflent.

Els horts florits del poble d’Eus, meravellós espectacle primaveral efímer. ERIC MARTIN

Deixant Perpinyà sota una pluja diluviana, la departmental 66 fa la seva entrada al territori del Conflent en una explosió de rosa. De cada costat de la carretera, dels préssecs en flor formen una valla d’honor. En la boira primaveral, la Pink Valley, com la sobren els anglesos amants de la regió, té uns falsos aires de campanya japonesa. A l’horitzó es perfila el Canigó, amb les neus gairebé eternes. La seva silueta, tot i que irregular i esgarrapada, recorda la muntanya sagrada nipona.

Igualment venerat, l’Olimp català domina la regió. Se’l busca instintivament entre les xemeneies d’argila i de sorra dels òrgans d’Ille-sur-Têt, petita Cappadòcia pirinenca, envoltada de roures i pins d’Alep. Ell apareix al desviament d’una corba, per sobre d’un torrent, d’on s’eleva vapor. L’aigua sulfurosa que ve de les seves entranyes brolla, bullent. Uns onsens occitans marquen els seus flancs, secrets gelosament guardats pels locals.

A la Belle Époque, els establiments termals eren nombrosos. Abandonats, alguns no són més que ruïnes envaïdes de vegetació, altres han prosperat com els elegants banys de Molitg o els de Vernet, freqüentats en el seu temps per Rudyard Kipling. A Sant Tomàs, es batega en una aigua a 37 °C.

Al voltant dels bassins, els els avets han substituït les castanyers que bordeixen la carretera uns quilòmetres més avall. Paisatges de garriga i de muntanya es superposen. Al llarg de la vall de la Têt, els voltors daurats, durant molt de temps destinats a desaparèixer, planegen majestuosament.

Un territori salvatge i preservat

De Collioure a Font-Romeu, es travessa el Conflent sense veure'l. Tanmateix, Villefranche-de-Conflent, situada a la part alta de la vall, va ser durant segles el punt de pas estratègic entre França i la Catalunya. Vauban va fer d'aquesta fortalesa en marbre rosa el seu projecte més aconseguit. Vila minera, quan el ferro del Canigó valia or, la petita ciutadella, caiguda en una dolça torpesa, s'anima al Cafè Le Canigou. Aquesta institució és gestionada per l'inenarrable Joël Méné, bomber voluntari i ardent defensor de la identitat catalana, amb un accent que roda com el del primer ministre Jean Castex, il·lustre veí, que va venir a prendre un cafè quan era alcalde de Prades.

Els canadairs miniatures que decoren el seu bar recorden la fragilitat de l'ecosistema pirinenc, amenaçat cada estiu per focs. A un vol d'ocell, al confluent de la Têt i del riu Carança, s'alcen parets rocoses formant uns gorgs d'una bellesa impactant. Un camí en la roca, excavat en els anys 1940 per transportar material miner, s'ha convertit en un sender de excursió serpentegen tant a la vora del penya-segat, com sobre uns passarel·les penjades en el buit. Es va avançant en un silenci alterat per el murmuri del riu a sota, admirant els líquens que coloren els gneis i respirant l'olor ambre de la ciste i el perfum dolç dels genets.

Els Pirineus catalans atreuen apassionats com Thomas Dulac, guia d'alta muntanya, guardia des de fa quinze anys del refugi dels Cortalets, que porta al cim del Canigou. « C’est l’une des rares montagnes encore sauvages en França, no desfigurada per les remuntades mecàniques. Des de l'aturada dels mines, les seves pendents s'han reforestades naturalment. Hi ha llocs encara verge on tenim la sort de poder-nos perdre », s'alegra aquest aventurer, que escala regularment el massís del Hoggar a les petjades de Frison-Roche.

El jardí dels xefs estrellats

Si els relleus són més accentuats al nord de la vall de la Têt, el peu del Canigó ofereix una successió de turons, propicis a la cultura dels arbres fruiters i de la vinya. A 700 metres d'altitud, al municipi d'Arboussols, els 11 hectàrees del Mas Llossanes estan cobertes de flors de mostassa groguenc, adob natural utilitzat per Dominique i Solenn Génot. Es es passeja entre les varietats antigues, punxades de roques i de dolmens, abans de degustar, a l'ombra dels castanyers, un chasan d'una gran finesa. A la plana, els llots de la Têt ofereixen un substrat d'excel·lència per als cítrics rars.

En entrant a les serres del conservatori Schaller, la luxúria dels arbres, el perfum àcid de les mans de Buda i els llimones caviar evoquen instantàniament l'estiu. Ducasse, Pic, Barbot, Troisgros venen regularment fer la seva compra entre les 1000 varietats d'agrumes cultivats per aquesta parella d'enginyers agrònoms. A l'altra banda dels vergers s'alça una graciosa piràmide dominada per una església. És Eus, el poble més asolellat de França. En baixant pels seus carrerons pavimentades de còdols i vorejades de figueres de Barbaria, es percep l'energia particular d'aquest balcó davant del Canigó. Nuno de Matos s'hi està aturat fa vint anys i no ha tornat a marxar. Aquest pintor, també ingénieur et alpiniste, ouvre sa maison aux voyageurs. « Beaucoup venen per caminar però també per meditar, ja que hi ha una vibració particular que explica la importància del patrimoni religiós sobre el territori. »

En ingravidesa a 1000 metres per sobre de les gorges del Cady, Sant Martí del Canigó convida a fer prova d'humilitat. Des de fa un mil·lenni, aquest niu d'àguila fascina tots aquells que tenen el coratge d'escalar-hi. Al sol ponent, bressolat per el soroll del vent i les campanes de les vespres, cal ser ben insensible per no sentir una tal bellesa. Amb les seves voltes en canó, Sant Martí encarna el primer art romànic meridional. Els seus capitells en marbre rosa, reconstruïts després d'una lenta resurrecció, recorden els d'un altre monestir situat en plana, a uns vint quilòmetres.

Paisatges sagrats

Al mig dels préssecs i d'ovelles, Sant Miquel de Cuxa també ha tingut diverses vides. Etapa important en el camí de Sant Jaume de Compostel·la, l'abadia florent és desmantellada durant la Revolució francesa. Comprat per un col·leccionista nord-americà a principis del segle XX, el seu claustre és la pieza clau del museu The Cloisters, a Nova York. Gràcies a la resistència dels habitants i dels monjos, una part de les columnes ha pogut quedar-se a l'abadia. Però per als occitans, el lloc sagrat entre tots és el Canigó. Tots els 22 de juny, un grup escala el cim per tornar a encendre la flama, conservada amb cura dins d'una làmpada-tempesta a Perpinyà. Delegacions catalanes venen després a recuperar-les per encendre els focs de la Sant Joan.

Carnet de viatge

Informar-se 

A prop de l'oficina de turisme de Conflent Canigó (04.68.05.41.02 ; Tourisme-canigou.com), del qual el lloc està ple d'idees de rutes, d'activitats en aigua viva… a completar amb les experiències proposades per aquell del departament dels Pyrénées-Orientales (04.68.51.52.53 ; Tourisme-pyreneesorientales.com).

Hi anem

De Perpinyà, calen 45 min en cotxe per arribar a Marquixanes, entrada de la vall del Conflent, que es termina a Fontpédrouse.

La nostra selecció d'allotjaments

A Bélesta, a les portes del Conflent, el Domaine Riberach (04.68.50.30.10 ; Riberach.com), un celler cooperatiu convertit en sorprenent hotel ecològic, compta amb 18 habitacions contemporànies acollides a l'interior dels antics dipòsits. Dos restaurants locavores, una botiga de vins, una piscina i un spa en fan una parada ideal. A a partir de 200 € la nit, esmorzar no inclòs.

En un carrer tranquil de Prades, Castell Rose (06.71.73.54.92 ; Castellrose-prades.com) és una elegant casa de mestre en marbre rosa. Els encantadors propietaris posen a disposició 5 habitacions acollidores. A partir de 125 € la nit, incloent un petit esmorzar gargantuesc. 
Per descobrir Eus, hem escollit Casa Ilicia (06.95.34.15.32 ; Casailicia.wordpress.com), la casa d'hostes incontornable. Els seus propietaris, Claudia i Nuno de Matos, posseeixen també una « vermoutheria » i un jardí de cactus a dalt del poble. La seva la terrassa és un punt de vista esplèndid sobre el Canigó. A partir de 64 € la nit, esmorzar inclòs.

Dominant els termes de Molitg-les-Bains, el Château de Riell !(04.68.05.04.40 ; Chateauderiell.com), membre Relais & Châteaux, és el 5 estrelles del Conflent. Al cor d'un parc luxuriós, aquesta bogeria gòtica alberga 17 habitacions, algunes amb una vista espectacular sobre la muntanya sagrada. Entre el restaurant gastronòmic i l'accés als termes, Riell és una destinació en si mateixa. A partir de 180 € la nit, esmorzar inclòs.

Les nostres bones taules

Situat a l'interior d'Eus, Un Xic de Tot (06.31.60.69.50), « una mica de tot » en català, és gestionat per una mare i la seva filla. Aquesta gran terrassa convida a tastar tots els plats de la menú, que canvia al ritme de les arribades. Les ostres als cítrics i gingebre així com els rotllets d'herbes salvatges tindrien el seu lloc en el menú d'un estrellat. Una joia! Al voltant de 35 € el àpat.

Amb la seva arquitectura futurista de vidre i acer, El Taller (04.68.05.63.35 ; Bar-restaurant-el-taller.weebly.com) no passa per inapercebut al petit poble de Taurinya. Els propietaris, 4 amics, infondre una atmosfera convivial i proposar una cuina local de molt bona factura. A partir de 38 € el menú.

És al cor de la ciutadella de Villefranche-de-Conflent que oficia el més Català dels Narbonnais en el seu feu, La Senyera (04.68.96.17.65 ; La-senyera-restaurant.eatbu.com). Somriure comunicatiu, Julien Blaya delecta amb una cuina golosa i familiar. Menció especial pel seu Canigó de xocolata, farcit de yuzu i al sèsam. A partir de 36 € el menú. 
De maig a setembre, el xef transporta la seva cuina al Caillou, situat al costat del Têt, al cor del parc d’Exterior Nature, a Marquixanes.

A les alçades de Vernet-les-Bains, Le Cortal (04.68.05.55.79 ; Bistrotlecortal.fr), antiga estable reconvertida en restaurant, magnifica els sabors exòtics. El xef i propietari Abou Sow, sol a la cuina, elabora amb mestria plats inspirats en el seu pàtria, el Senegal, però també pels productes de la regió. Al voltant de 50 € per persona.

A veure, a fer

Escalar fins al cim del Canigó acompanyat per Marco Rollot (06.12.92.60.70 ; Canyoncanigou.fr), que t’ensenyarà a vèncer el vertigen. A partir de 350 € per 4 persones.

Tornar a pujar el espectacular canyó de Llech, un dels més bells dels Pirineus, amb Exterior Nature (04.68.05.72.12 ; Exterieur-nature.com) : 2 h 30 de descens amb corda, salts i lliscades en una vintena de cascades. A partir de 65 € per persona.

Regalar-se una passejada perfumada entre els cítrics rars del conservatori Schaller (Agrumesbaches.com). 12 € per persona.

Provar i portar

Gaudir d’un « Barbu » del Convent (04.68.84.15.65 ; Boulangerie-lecouvent.com), pa a base de farina de blat antic amb sabors i virtuts excepcionals (9 €).

Calmar els seus bronquis amb xarop de pi dels prats pirinencs, recepta tradicional relançada per Abies Lagrimus (04.68.22.60.85 ; Abieslagrimus.com). 13 € la botella.

Meravellar-se davant del Canigó visitant el Mas Llossanes (07.83.01.95.15 ; Masllossanes.fr). Un vinya d’altitud cultivada en agricultura biològica i en biodinàmica. 10 € la visita i a partir de 11 € la botella de vi.

Per Sarah Chevalley (text) i Eric Martin (fotos), per Le Figaro Magazine